PECATS CAPITALS.... CULPABLE

Estic llegint - a estones - el llibre "Los siete pecados capitales del ajedrez" (J. Rowson), on l'autor reflexiona sobre set característiques o formes de pensar que provoquen males jugades als escaquistes... però és molt més que això, perquè els seus pensaments són extensibles a la vida.... i reconec que jo moltes vegades caic en qualcun o varis dels pecats. Segons ell, ho són...

1. Pensament (innecessari o erroni).
2. Relaxació (oportunitats perdudes/falta de determinació.
3. Avidesa (excessiva preocupació pel resultat de la partida).
4. Materialisme (insuficient atenció als factors no materials).
5. Egoisme (deficient consciència de l'oponent i les seves idees).
6. Perfeccionisme (esforços exagerats).
7. Dispersió ("perdre el fil", mala concentració).

En resum, és un receptari per ser conscient dels pecats que t'han tocat i algunes "receptes" per no caure-hi..... tant sovint.... M’encanta veure com no només els teòrics de l'economia cauen - caiem - moltes vegades en l'error de pressuposar la racionalitat de les persones (gran axioma!!! i gran mentida!!!). Està molt bé ser conscient dels teus propis errors com a primera passa per no caure-hi, però crec que ens em de fotre moltes hòsties per canviar.... Ara pens, però no ser d’aquí una estona - perquè com més pens hi pens més m'embui (perfeccionisme i pensament innecessari??) -, que moltes vegades són les circumstàncies les que canvien i és llavors quan et perds (relaxació i materialisme??)...... i no sé... açò és molt complicat per ser sa meva primera entrada en mesos.... així que per avui deixem-ho aquí.

"La estrella sobre el bosque" (S. Zweig)

El conte de Stefan Zweig "La estrella sobre el bosque", que no m'he llegit encara, comença així...

Un día, cuando el diligente y apuesto camarero François se inclinó sobre el hombro de la bella condesa polaca Ostrovska, sucedió algo extraño. Sólo duró un segundo y no fue un estremecimiento o un sobresalto, un temblor o una emoción. Y, sin embargo, fue uno de esos segundos que abarcan miles de horas y de días llenos de júbilo y tormento, como el vigor vehemente de los grandes y fragorosos robles con todas sus ramas que se mecen y sus copas que se inclinan está contenido en un solo granito de semilla. En ese segundo no sucedió nada visible. François, el dúctil camarero del gran hotel de la Riviera se inclinó aún más, para presentar con mayor comodidad la fuente al cuchillo indeciso de la condesa. Pero su rostro descansó ese momento a pocos centímetros de las ondas dulcemente rizadas y perfumadas de su cabeza, y, cuando instintivamente alzó la mirada devota, sus ojos turbados vieron la suave y luminosa y línea blanca con la que su cuello surgía de esa marea oscura y se perdía en el vestido rojo oscuro abullonado. Una llamarada color púrpura lo invadió. Y el cuchillo vibró suavemente en la fuente, presa de un imperceptible temblor. Aunque en ese segundo François intuyó las graves consecuencias de este repentino hechizo, dominó hábilmente su agitación y siguió sirviendo con el entusiasmo reservado y un poco galante de un garçon de buen gusto [...].

... no se com serà la resta, però no dubto que bo. Quina enveja d'escriptor.

Fidelity (Regina Spektor)

(Shake it up)

I never loved nobody fully
Always one foot on the ground
And by protecting my heart truly
I got lost in the sounds
I hear in my mind
All these voices
I hear in my mind all these words
I hear in my mind all this music

And it breaks my heart
And it breaks my heart
And it breaks my heart
It breaks my heart

And suppose I never ever met you
Suppose we never fell in love
Suppose I never ever let you kiss me so sweet and so soft
Suppose I never ever saw you
Suppose we never ever called
Suppose I kept on singing love songs just to break my own fall
Just to break my fall
Just to break my fall
Break my fall
Break my fall

All my friends say that of course its gonna get better
Gonna get better
Better better better better
Better better better

I never love nobody fully
Always one foot on the ground
And by protecting by heart truly
I got lost
In the sounds
I hear in my mind
All these voices
I hear in my mind all these words
I hear in my mind
All this music
And it breaks my heart
It breaks my heart

I hear in my mind all of these voices
I hear in my mind all of these words
I hear in my mind all of this music

Breaks my
Heart
Breaks my heart

Regina Spektor - Begin to Hope (2006)

DEIXARÉ LA CIUTAT / SI ANESSIS LLUNY

DEIXARÉ LA CIUTAT

Deixaré la ciutat que em distreu de l'amor
la meva barca
............................ el Port
i el voltàmetre encès que porto a la butxaca-

l'autòmnibus brunzent
i el més bonic ocell
.................................. que és l'avió
i temptaré la noia que ara arriba i ja em priva

li diré com la copa melangiosa és del vi
-i el meu braç del seu coll-
i veurà que ara llenço la stylo i no la cullo

i em faré el rostre pàl.lid com si fos un minyó
i diré ................ maliciós:
- com un pinyó és la boca que em captiva.

*****

SI ANESSIS LLUNY

Si anessis lluny
.............................. tan lluny que no et sabés
tampoc ningú sabria el meu destí,
cap altre llavi no em tindria pres
però amb el teu nom faria el meu camí.

Un ram de noies no em fóra conhort
ni la cançó sota el dring de la copa,
vaixells de guerra vinguessin al Port
prou hi aniria, mariner de popa.

Si jo posava la bandera al pal
i era molt alta, t'hi veuria a dalt.

Joan Salvat-Papasseit - POEMA DE LA ROSA ALS LLAVIS

Asteroide núm. 15.000 (Antònia Font)

Barques damunt la mar,
glorioses xapuces des meu passat,
si s'ha d'estimar t'estimaré,
si s'ha de cantar cantaré es primer, lerele ...

Pisos per assumir,
ja cau sa tristesa amb es seus míssils,
si s'ha d'acabar crec que no hi seré,
si s'ha d'esperar desesperaré.

Sa misèria primitiva d'una casa en soledat
és un macro microclima,
se marca amb bombetes un camí i aterram.

Dies que m'he perdut perquè jo no surt
en es teus bocins de mapa.
Faltes com ses parets, tots es teus cabells,
des mirall sa teva cara.

Dies que m'he perdut perquè es sol s'apaga
i s'encenen ses escales.
Pensa que no sé què és que sa pluja
deixi una terra més banyada.

Barques damunt la mar,
glorioses xapuces des meu passat,
si s'ha d'estimar t'estimaré,
si s'ha de cantar cantaré es primer.

I sa fauna ultramarina se volia congelar,
i sa flor s'empenedia,
i es meu d'asteroide quinze mil m'ha deixat.

Dies que m'he perdut perquè jo no surt
en es teus bocins de mapa.
Faltes com ses parets, tots es teus cabells,
des mirall sa teva cara.

Dies que m'he perdut perquè es sol s'apaga
i s'encenen ses escales.
Pensa que no sé què és que sa pluja
deixi una terra més banyada.

Dies que m'he perdut perquè jo no surt
en es teus bocins de mapa.

Barques damunt la mar,
glorioses xapuces des meu passat,
si s'ha d'estimar t'estimaré,
si s'ha de cantar cantaré es primer, lerele ..

Antònia Font - Alegria (2002)